El català distingeix entre el so de essa sorda (com la de sol, russa, cirera o adreça) i el so de la essa sonora (com la de Teresa, colze o zoo).
Entre vocals, la grafia ss (essa doble) representa el so de la essa sorda: massa; i la grafia s (essa simple) representa el so de la essa sonora: cosa [...]
En determinats sectors urbans dels parlars centrals, s'observa una tendència a pronunciar una a en comptes de la vocal neutra. Aquesta pronúncia, tanmateix, no és acceptable. Per exemple:
escolta (la e i la a s'han de pronunciar com a vocals neutres, i no com a a, ascolta)
dies (la e s'ha de [...]
En registres més o menys formals, cal evitar la inserció, espontània i no recomanable, de sons que s'afegeixen per evitar el contacte de dues vocals que no formen diftong. Per exemple: no s'ha de dir ideia per idea, o dugues per dues.
Altres casos que s'han d'evitar són els següents: graiella [...]
En alguns parlars, espontàniament, s'emmudeix la l de l'indefinit altre (altra, altres) i dels pronoms nosaltres i vosaltres:
altre (pronunciat sense ela: atre)
nosaltres (pronunciat sense ela: nosatres)
vosaltres (pronunciat sense ela: vosatres)
Aquest emmudiment s'evita en els registres [...]
La forma fotolit, que s'escriu sense accent i, per tant, és aguda, designa el clixé impressionat per insolar o passar a la planxa en el sistema òfset. [...]
Els mots derivats de dins i fons s'han de pronunciar amb essa sonora (com Teresa, colze o zoo), i no amb essa sorda (com sol, russa o adreça). Així, mots com endinsar i enfonsar es pronuncien amb el so de zoo.
La essa final dels prefixos trans- i sots- s'ha de pronunciar sonora en mots com [...]
plural -s. Per exemple:
camp, tombs [m] (però acampada [mp], tombarella [mb])
accident, profunds [n] (però accidental [nt], profunda [nd])
alts, Eudald [t] (però altura [lt], Eudalda [ld])
També hi ha emmudiment, encara que no tan sistemàtic, en el cas de c o g precedides de n. Per exemple [...]
Els mots compostos que comencen amb el nom d'un punt cardinal s'escriuen amb guionet. Per exemple: nord-americà, nord-est, sud-africà, sud-eslau, sud-oest.
Quan coincideixen dos noms de punts cardinals i un d'aquests és compost, cal separar-los igualment amb un guionet. La barra inclinada, l [...]
En construccions més o menys fixades com ara cent anys, sant Andreu o sant Antoni, malgrat que en els registres informals de vegades s'elideix la t final del primer mot, en els registres formals és preferible pronunciar aquesta t. Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis [...]
En posició final no absoluta, la essa es pot pronunciar sorda o sonora. Tot depèn del mot que vingui a continuació:
Es pronuncia sonora si va seguida d'un mot que comença amb un so sonor (ens mira); també és sonor el so de la s corresponent als prefixos seguits de vocal (transatlàntic) i dels [...]